Ovidi Montllor

 

Ovidi Montllor

 1. Cerca informació sobre qui era Ovidi Montllor. Explica la seva vida i quin tipus de cançons va fer.

Fou un actor i cantautor alcoià pertanyent al moviment de la Nova Cançó, amb una extensa trajectòria professional de més de deu àlbums editats en vida i una cinquantena de pel·lícules, 30 muntatges teatrals i diversos programes televisius.

2. Penja la lletra de dues de les seves cançons i explica-les.

La fera ferotge:

Per ordre de l'Alcalde
Es fa saber a tothom
Que una fera ferotge
Del parc s'escaparà

Es prega a les senyores
Compren força aliments
I no surten de casa
Fins que torne el "bon temps"

Tot el que tinga cotxe
Que fota el camp corrent
I se'n vaja a la platja
A la torre o als hotels

L'Alcalde s'encarrega
Fent ús dels seus poders
De la fera ferotge
Deixar-la sense dents

El que això no acompleixca
Que no es queixe després
Si per culpa la fera
Ell rep algun torment

Jo que no tinc ni casa
Ni cotxe, ni un carret
Em vaig trobar aquell dia
La fera en el carrer

Tremolant i mig mort
Ai Déu, redéu, la fera!
I en veure'm tan fotut
Em va dir molt planera

Xicot, per què tremoles?
Jo no te'n menjaré
I doncs, per què t'escapes
Del lloc que tens marcat?

Vull parlar amb l'Alcalde
I dir-li que tinc fam
Que la gàbia és petita
Jo necessite espai

Els guàrdies que la veuen
La volen atacar
La fera es defensa
No la deixen parlar

Com són molts i ella és sola
No pot i me l'estoven
I emprenyats per la feina
A la gàbia me la tornen

Per ordre de l'Alcalde
Es fa saber tothom
Que la fera ferotge
Ja no ens traurà la son

I gràcies a la força
No ha passat res de nou
Tot és normal i "maco"
I el poble resta en pau

Cançó de les balances:

Doncs era un rei que tenia
I el castell a la muntanya
Tot el que es veia era seu
Terres, pous, arbres i cases
I al matí des de la torre
Cada dia els comptava

La gent no estimava el rei
I ell tampoc no els estimava
Doncs de comptar en sabia
Però amor no li'n quedava
Cada cosa tenia un preu
La terra, els homes, les cases

Un dia un noi del seu regne
Vora el castell va posar-se
I va dir aquesta cançó
Amb veu trista però clara
I va dir aquesta cançó
Amb veu trista però clara

Quan vindrà el dia en què l'home
Valgui més que pous i cases
Més que les terrer més bones
Més que les plantes i els arbres
Quan vindrà el dia en què a l'home
No se'l pese amb les balances

El rei que va sentir el noi
El va fer agafar i amb ràbia
Va ordenar que li donessin
Cent cinquanta bastonades
I a la torre el va tancar
Castigat a pa i aigua

Però el poble encara sap
La cançó de les balances
I quan s'ajunten els homes
Rient i plorant, la canten
I quan s'ajunten els homes
Rient i plorant, la canten
I quan s'ajunten els homes
Rient i plorant, la canten

Aquestes cançons el que fan es expressar el que ell sent amb el que canta y així poder expressar els seus pensaments de forma més clara i comprensible.

3. Què vol dir aquesta frase dita per ell: Ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer.

Que ja no viuen del que tenen per que es molt escàs.
4. Què és el que més t'ha cridat l'atenció de la seva vida? Per què? Resumeix en tres línies el seu pensament sobre la vida.
A jo em crida la atenció el munt de coses que va fer a 

la seva vida i com li va donar temps de tot, es un home

ho a aprofitat tot al màxim i ha viscut bé.