Les llàgrimes, les paraules, els silencis

 

Les llàgrimes, les paraules, els silencis

 

Les llàgrimes, les paraules, els silencis

Abans de llegir 

Creieu que tenim prou paraules per expressar tot el que sentim?

Mai han estat suficients. Per que el que en realitat sentim no es pot expressar amb paraules, trob que s'ha d'expressar amb el teu comportament amb la persona per la que sents i amb les coses que fas per ella.

Les emocions són més poderoses que la capacitat d’expressar-nos?

Sí, molt més ja que mos fan fer coses fins i tot que no volem.

El llenguatge és limitat. No ho podem dir tot. Experimentem una desproporció entre el que sentim en el fons del cor i el que podem expressar a través de les paraules. Aquesta vivència és especialment punyent quan sentim el rosec de l’absència d’un ésser estimat. És difícil descriure aquest sentiment. De fet és un tipus de dolor, però no de caire somàtic, perquè pròpiament no fa mal cap òrgan, ni extremitat. És un patiment intangible, com una immensa cova foradada dins de l’ésser que res no pot omplir. Aquesta absència es tradueix en una permanent sensació de mancança. A tot arreu manca alguna cosa, a tothora manca una presència (...) Quan escrivim la paraula desesperació, el significat desesperació no representa el significat que té aquest mot. Aquest desequilibri és constitutiu del llenguatge. Ens hem de relatar com podem, precàriament, cercant els mots adequats, buscant amb cura en el bagul de les paraules i admetent, en darrer terme, l’abisme que hi ha entre el que diem i el que voldríem dir. Aquest desequilibri comunicatiu és especialment manifest quan experimentem l’enamorament. Sentim que no hi ha paraules per comunicar la impressió que ens causa la persona que anhelem; ens manca llenguatge, metàfores, paràboles i adjectius. No sabem expressar fins a quin punt ens sentim vinculats, com ens enlluerna la presència de l’altre, fins a quin extrem tot el món interior dóna voltes a la seva persona. 

Les llàgrimes, les paraules, els silencis Torralba, Francesc. Plantar cara a la mort. Ara Llibres: Barcelona, 2008

Després de llegir

1. L’autor d’aquest text explica que no sempre es poden arribar a explicar o a expressar certes emocions o sentiments com ara l’absència, la mort d’un ésser estimat. Què en penseu d’aquesta afirmació? 

Que es certa, no es pot expressar amb claretat la pérdua d'un ésser estimat, ja que el mal que ens causa emocionalment es molt gran.

2. L’autor diu que, sovint, hi ha un abisme entre el que diem i el que voldríem dir. Hi havíeu pensat alguna vegada?

Sí, aquest buit que s'ens forma al cor i no ens deixa expressar-nos.

 3.Us heu trobat mai en alguna situació en la qual us han faltat paraules?

Si, amb la meva ex parella, havia moments que no podia expressar el que l'estimava.

4. Creieu que els gestos, les mirades, les abraçades o, fins i tot els silencis, poden ser més poderosos que les paraules? 

Si tenen sentiment, sí.

5. En la nostra cultura, a diferència d’altres, parlar de la mort es considera tabú. Creieu que per entendre la mort, cal parlar-ne? Per què?

No cal parlar-ne per que trob que no t'has de preocupar per això, si t'arriba el teu día, t'arriba.