1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.
cantaré comitè mossèn cafè aprèn
entén puré alè pagès imprès
irlandès cinquè nomes entès també
consomé congrés gairebé faré interès
això ressò boirós afició ambdós
espòs presó arròs cotó refós
exclòs allò però sinó curiós
talòs gloriós repòs difós inclòs
riuet colliu dema permís aniran
algun llumins Ramon porro avis
així crostó votació anireu Ferran
procés respon cigró campió espai
corríem deies telèfon dèbil rèiem
escrivia orígens parlàvem orfe féssin
xerif llapis avisaven núvol diguéssiu
féieu cantàveu fenomen sortíeu cèrvol
4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.
Grècia espaiosa patiria trajectòria mengessin
artilleria pólvora Letònia policia càmera
acadèmia església pertinent feréstega origen
palauet hostilitat ciència exigua dolcíssima
5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.hoquei olimpiàdes dioptría xàssis élit
xandall medul·la viking réptil periòde
atmosfera intèrfon pneumonía termostat tulipà
isòbara missíl futbòl tèxtil omoplat
6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.1. El meu net té un os de la mà més llarg del que és normal.
2. Si ara em dius que sí que vens a fer la volta al món no sé pas que et puc dir per no fer-la.
3. Té més son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
4. Ha mòlt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.
5. Els bens de l’acusat son un pel més reduïts del que creu el seu advocat.
7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.Abans-d’ahir no sé que va passar, però només recordo que després d’arribar a casa vàrem asseure’ns al sofà perquè volíem veure que feien a la tele i ens vàrem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo bé, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, però, encara té son i es passeja per la masia com una ànima que cerca repòs. Que hauríem de dir que ens ha succeït? Per què hem dormit aquest munt d’hores? És potser perquè en l’últim àpat que férem havíem prés un cafè espés amb un gust estranyament curiós?
8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.El cotxe es va aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels carrers Córsega i Sicília. La Maríua no sabía per què. I si no hi havía benzina al dipòsit? I si hi havia algun problema mecànic? Com que no sabía que fer, va trucar a la seva companyía d’assegurances amb l’estúpida pretensió que li poguéssin resoldre el problema. Després de premér els números que indicava la targeta que li havíen lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles músiques que pretenen ser simpàtiques, però que poden fer perdre la paciència a l’usuari més sofert del món. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent francés, però nomes li ho sembla, perquè amb la cridoria i els clàxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allò era un caos!
No tenía la funció sanitària ni tampoc la d’administrar cures própiament dites, sinó que més aviat tenía una activitat hospitalària, en el sentit més estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamons, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.
Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien càrrec i el gestionaven. El centre es mantenía en part gràcies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se més de pressa el cel ho deixàven indicat així en els seus testaments.
Va ser un vespre, allà a l’hospital, mentre els monjos repartíen el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la màniga de l’hàbit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Martí Gironell
La primera cosa que Teresa Valldaura veie així que obri els ulls fou una tortora a l’ampit de la finestra. Més petita que un colom, amb el plomatge de color de cafè amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenye el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tortora havia parrupejat a la finestra. Sabe que era una tortora perque la Sofia digue: “Miri, mama, una tortora. Tan salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mes. La tortora, abans d’emprendre el vol, rigue. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’últim es toca els genolls: de fusta. Quan estaría a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaría cremar-ho tot: que tot el que havía estimat, mobles, arbres, casa, moris encés. Purificat. Fora records!
Mi1. Totes aquestes paraules porten accent a la vocal tònica. Poseu-l’hi.
cantaré comité móssen cafè aprén
entén puré alé pagés imprés
irlandés cinqué només entés també
consomé congrés gairebé faré interés
això ressó boirós afició ambdós
espòs presó arròs cotó refós
exclòs allò però sinó curiós
talós gloriós repòs difós inclós
2. Les paraules següents són totes agudes. Poseu l’accent a les que n’hagin de portar.
riuet colliu dema permís aniran
algun llumins Ramon porro avis
així crostó votació anireu Ferràn
procés respon cigró campió espai
3. Aquestes són totes planes. Accentueu les que calgui.
corríem deies telèfon dèbil réiem
escrivia orígens parlàvem orfe féssin
xerif llapis avisaven núvol diguéssiu
féieu cantàveu fenomen sortíeu cérvol
4. En aquesta llista de paraules només les esdrúixoles porten accent. Poseu-l’hi.
Grècia espaiosa patiria trajectòria mengessin
artilleria pólvora Letònia policia càmera
acadèmia església pertinent feréstega origen
palauet hostilitat ciència exigua dolcíssima
5. Com hauríem d’escriure correctament aquestes paraules tenint en compte la posició de la síl·laba tònica? Poseu-hi els accents que calguin.
hoquei olimpiàdes dioptría xàssis elit
xandall mèdul·la vikíng rèptil periòde
atmosfera interfón pneumonía termostat tulipà
isòbara missíl futbol tèxtil omòplat
6. En aquestes frases hi falten tot d’accents diacrítics. Poseu-los-hi.
1. El meu net té un os de la mà més llarg del que és normal.
2. Si ara em dius que si que vens a fer la volta al món no se pas que et puc dir per no fer-la.
3. Té més son des que dorm com un soc ara que sap que no deu res.
4. Ha mòlt el sucre per endolcir la mousse de mores que us vol oferir per postres.
5. Els bens de l’acusat son un pél més reduïts del que creu el seu advocat.
7. Accentueu el text següent. Tingueu en compte que hi falten 30 accents.
Abans-d’ahir no se que va passar, però només recordo que després d’arribar a casa vàrem asseure’ns al sofà perquè volíem veure que feien a la tele i ens vàrem adormir. I fins avui, que es dissabte, no ens hem despertat.
Jo em trobo bé, no obstant el mal de cap de que em ressento. El Ramon, però, encara te son i es passeja per la masia com una anima que cerca repòs. Que hauríem de dir que ens ha succeït? Per que hem dormit aquest munt d’hores? Es potser perquè en l’últim àpat que férem havíem pres un cafè espès amb un gust estranyament curiós?
8. I ara accentueu aquest altre en què en falten 27.
El cotxe es va aturar del tot al semàfor que hi ha a la cantonada dels carrers Còrsega i Sicilia. La Maria no sabia per que. I si no hi havia benzina al dipòsit? I si hi havia algun problema mecànic? Com que no sabia que fer, va trucar a la seva companyia d’assegurances amb l’estúpida pretensió que li poguessin resoldre el problema. Després de prémer els números que indicava la targeta que li havien lliurat en contractar l’assegurança, va sonar una d’aquelles musiques que pretenen ser simpàtiques, però que poden fer perdre la paciència a l’usuari mes sofert del mon. Finalment, li sembla sentir una veu amb un marcat accent francès, però nomes li ho sembla, perquè amb la cridòria i els clàxons dels conductors dels vehicles no podia sentir res. Allò era un caos!
9. Accentueu ara els fragments d’aquests llibres.
No tenia la funció sanitària ni tampoc la d’administrar cures pròpiament dites, sinó que mes aviat tenia una activitat hospitalària, en el sentit mes estricte de la paraula. L’hospital, a recer del monestir, acollia i alimentava homes i dones pobres, rodamóns, pelegrins, infants abandonats i altres persones malaltes i de vida miserable.
Els religiosos del monestir de Sant Pere se’n feien càrrec i el gestionaven. El centre es mantenia en part gracies als donatius de molts dels finats que per guanyar-se mes de pressa el cel ho deixaven indicat així en els seus testaments.
Va ser un vespre, allà a l’hospital, mentre els monjos repartien el plat de pobres, quan una dona malalta i mig moribunda va estirar la màniga de l’hàbit de fra Basili per explicar-li el que havia vist.
El pont dels jueus, Martí Gironell
La primera cosa que Teresa Valldaura veie així que obri els ulls fou una tórtora a l’ampit de la finestra. Mes petita que un colom, amb el plomatge de color de cafè amb llet i un collaret negre a mig coll. Quina desvergonyida. Una angoixa sobtada li estrenyé el pit: el dia que Valldaura havia mort, una tórtora havia parrupejat a la finestra. Sabé que era una tórtora perquè la Sofia digué: “Miri, mama, una tórtora. Tan salvatges que son…” No se n’havia recordat mai mes. La tórtora, abans d’emprendre el vol, rigué. La Teresa es frega els ulls, es posa una ma davant de la boca per ofegar un badall i a l’últim es toca els genolls: de fusta. Quan estaria a punt d’emprendre el gran viatge, li agradaria cremar-ho tot: que tot el que havia estimat, mobles, arbres, casa, moris encès. Purificat. Fora records!
Mirall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satànics (la versió catalana va sortir l’any següent). El títol feia referencia a un suposat afegitó fet pel profeta Muhàmmed a un capítol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislàmiques, trencant així el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capítol que dona una versio gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè l’índia, país amb una important minoria musulmana, prohibís el llibre tan sols dues setmanes després de la seva publicació. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islàmics mes van seguir l’exemple indi i el van prohibir.
La vida després de Déu, Matthew Tree
SOLUCIONARI:
https://ismafuster.wordpress.com/2013/04/02/solucions-exercicis-daccentuacio/rall trencat, Mercè Rodoreda
Aquell any [1988], l’autor angloindi Salman Rushdie va publicar la seva quarta novel·la, Els versos satànics (la versió catalana va sortir l’any següent). El títol feia referencia a un suposat afegitó fet pel profeta Muhàmmed a un capítol de l’Alcora, segons el qual era permissible venerar tres deesses preislàmiques, trencant així el monoteisme pur del llibre sagrat. Aquesta referencia, lligada a un capítol que dona una versió gens ortodoxa de la vida del profeta, va ser suficient perquè l’Índia, país amb una important minoria musulmana, prohibís el llibre tan sols dues setmanes després de la seva publicació. Tot seguit, els musulmans britànics van demandar l’editorial londinenca, i deu països islàmics més van seguir l’exemple indi i el van prohibir.
La vida després de Déu, Matthew Tree
La vida després de Déu, Matthew Tree
Comentarios
Publicar un comentario